La vida és bella (a granel).

M’agradaria, estimat i desconegut – o no- lector, plantejar una pregunta:

Val la pena viure “a granel”?

La resposta no la tinc, jo, i per tant em limitaré a presentar l’esporàdica qüestió que planteja què és “a granel”, i que és un punt de resolució senzilla: segurament alguna vegada hauràs anat a comprar fruites, verdures o pinso pel teu cànid i t’hauràs trobat que per a adquirir-ne, l’has d’agafar des d’una font que, si més no, resulta desmesurada al costat del que necessites. Doncs bé, aquest sistema es coneix com “a granel”.

Apliqueu això a la vida. A la vostra vida. Per què mesurar-se i conformar-nos amb la bosseta quan tenim el sac a les mans? Per què limitar-se a viure porcions quan podem viure a granel, gaudint fins a desfogar-nos? És difícil contestar, i de fet podem deduïr que si tu penses una cosa, un altre individu pensarà tot el contrari a aquest punt de la lectura; jo per la meva part exposaré la meva opinió.

Situacions qualsevol:

1.Ets dintre el teu cotxe, un peugeot, un cotxe normalet, en una recta, de dia i en plena visibilitat. És una carretera que s’estén fins a l’horitzó. Circularàs a 110 km/h?

2.Ets a casa amb una persona que t’atreu sexualment, però que no coneixes de gaire o que potser coneixes massa. Veuràs la pel·lícula?

3.Escoltes la ràdio i sona aquella cançó que t’agrada tant. Apujaràs el volum fins que tinguis l’artista al teu costat?

4.Has sortit i estàs amb bona companyia, però has de tornar a les 2 a casa. Beuries aigua i respiraries oxigen tota la nit?

5. Tens un tractor. Sembraries patates?

6. Et trobes un vidre a la platja. El tires al fems?

7. Tens un blog a internet. Hi penjaries quatre fotos del teu últim viatge?

Ara visualitza’t i contesta’t a tu, que jo realment no n’he de fer res, però escolta abans què faria jo:

Jo acceleraria fins que les galtes em toquessin el clatell, jo desendollaria el televisor per endollar altres aparells, jo m’autorebentaria els timpans amb en Jim Morrison al costat, jo tornaria a les 6 tot passat, jo ja hauria anat de verbena amb el meu cuirassat ignorant camins, jo ja hauria (i estoy en ello) agafat aquest vidre i n’hagués escrit la història i jo ja hauria (i he) escrit un text sobre un altre estil de vida alternatiu que seria viure a granel.

Perquè jo, éssers vius d'aquest univers, visc a granel.