Sobre la infravaloració d'allò efímer i volàtil.

Constantment ens veiem immersos en una recerca i un afany per aconseguir l'estabilitat de la perdurança -o desaparició- dels fets “bons” i “dolents” respectivament.

És una recerca subconscient; és un afany obviat.

Si dubtau -bon senyal-, tan sols contemplau la vostra vida quotidiana i veureu com estudiau per tenir un futur mínimament ESTABLE, per el benestar ESTABLE, per fer desaparèixer en la mesura d'allò possible tot allò dolent. Que anhelau parella ESTABLE -o no, o ja la teniu!-, una salut ESTABLE, un atractiu ESTABLE, la possessió ESTABLE -o propietat-, un plaer ESTABLE -o tant perdurable com sigui viable-, una amistat ESTABLE, el bon rotllo ESTABLE, un cert poder ESTABLE, un prestigi ESTABLE, ...

En definitiva: una existència ESTABLE.

Però per sort, això només resulten esser utopies, somnis i divagacions -ni l'ESTABLE Walt Disney m'ho discutiria- !

Potser entre la gent que llegirà això n'hi ha que se senten a gust amb l'estabilitat, però de totes maneres vull enviar un suggeriment “a granel” -per tothom i sense pèrdua de qualitat progressiva si n'hi ha- : Provau l'inestabilitat, la volatilitat!

Gaudiu de la posta de Sol sense desitjar-la infinita, gaudiu d'un bon menjar sense emplenar-vos-en en excés. Gaudiu del dia i de la nit, del canvi. Gaudiu de la metamorfosi perquè també hi ha d'haver orugues perquè hi hagi papallones; gaudiu del plaer i de no tenir-lo i de desitjar-lo. Gaudiu que l'escriptura sigui inestable i que jo ja acabi l'article. Gaudiu del sexe i de que sigui finit. Gaudiu d'un gelat. Gaudiu d'enfadar-vos i poder-vos reconciliar. Gaudiu de gaudir i gaudiu de no gaudir.

I gaudiu especialment, entre moltíssimes altres coses, que el dilema entre estable i efímer no tengui solució clara... ... o és potser que tanmateix:

l'estabilitat és inestable,

i l'inestabilitat, estable.

Miquel Perelló Massutí

Fes click a la imatge!

Figura xamànica  d' Alexander Calder, gif fet a granel, selfmade. 

Cal explicar res?

"bring out the gimp" Verb. To make an already strange/ creepy/outrangeous situation much more so.

- bring out the gimp

- the gimp's sleeping

- well, I guess you're gonna have to go wake him up now, won't you?

La vida és bella (a granel).

M’agradaria, estimat i desconegut – o no- lector, plantejar una pregunta:

Val la pena viure “a granel”?

La resposta no la tinc, jo, i per tant em limitaré a presentar l’esporàdica qüestió que planteja què és “a granel”, i que és un punt de resolució senzilla: segurament alguna vegada hauràs anat a comprar fruites, verdures o pinso pel teu cànid i t’hauràs trobat que per a adquirir-ne, l’has d’agafar des d’una font que, si més no, resulta desmesurada al costat del que necessites. Doncs bé, aquest sistema es coneix com “a granel”.

Apliqueu això a la vida. A la vostra vida. Per què mesurar-se i conformar-nos amb la bosseta quan tenim el sac a les mans? Per què limitar-se a viure porcions quan podem viure a granel, gaudint fins a desfogar-nos? És difícil contestar, i de fet podem deduïr que si tu penses una cosa, un altre individu pensarà tot el contrari a aquest punt de la lectura; jo per la meva part exposaré la meva opinió.

Situacions qualsevol:

1.Ets dintre el teu cotxe, un peugeot, un cotxe normalet, en una recta, de dia i en plena visibilitat. És una carretera que s’estén fins a l’horitzó. Circularàs a 110 km/h?

2.Ets a casa amb una persona que t’atreu sexualment, però que no coneixes de gaire o que potser coneixes massa. Veuràs la pel·lícula?

3.Escoltes la ràdio i sona aquella cançó que t’agrada tant. Apujaràs el volum fins que tinguis l’artista al teu costat?

4.Has sortit i estàs amb bona companyia, però has de tornar a les 2 a casa. Beuries aigua i respiraries oxigen tota la nit?

5. Tens un tractor. Sembraries patates?

6. Et trobes un vidre a la platja. El tires al fems?

7. Tens un blog a internet. Hi penjaries quatre fotos del teu últim viatge?

Ara visualitza’t i contesta’t a tu, que jo realment no n’he de fer res, però escolta abans què faria jo:

Jo acceleraria fins que les galtes em toquessin el clatell, jo desendollaria el televisor per endollar altres aparells, jo m’autorebentaria els timpans amb en Jim Morrison al costat, jo tornaria a les 6 tot passat, jo ja hauria anat de verbena amb el meu cuirassat ignorant camins, jo ja hauria (i estoy en ello) agafat aquest vidre i n’hagués escrit la història i jo ja hauria (i he) escrit un text sobre un altre estil de vida alternatiu que seria viure a granel.

Perquè jo, éssers vius d'aquest univers, visc a granel.