Constantment ens veiem immersos en una
recerca i un afany per aconseguir l'estabilitat de la perdurança -o
desaparició- dels fets “bons” i “dolents” respectivament.
És una recerca subconscient; és un
afany obviat.
Si dubtau -bon senyal-, tan sols
contemplau la vostra vida quotidiana i veureu com estudiau per tenir
un futur mínimament ESTABLE, per el benestar ESTABLE, per fer
desaparèixer en la mesura d'allò possible tot allò dolent. Que
anhelau parella ESTABLE -o no, o ja la teniu!-, una salut ESTABLE, un
atractiu ESTABLE, la possessió ESTABLE -o propietat-, un plaer
ESTABLE -o tant perdurable com sigui viable-, una amistat ESTABLE, el
bon rotllo ESTABLE, un cert poder ESTABLE, un prestigi ESTABLE, ...
En definitiva: una existència ESTABLE.
Però per sort, això només resulten
esser utopies, somnis i divagacions -ni l'ESTABLE Walt Disney m'ho
discutiria- !
Potser entre la gent que llegirà això
n'hi ha que se senten a gust amb l'estabilitat, però de totes
maneres vull enviar un suggeriment “a granel” -per tothom i sense
pèrdua de qualitat progressiva si n'hi ha- : Provau l'inestabilitat,
la volatilitat!
Gaudiu de la posta de Sol sense
desitjar-la infinita, gaudiu d'un bon menjar sense emplenar-vos-en en
excés. Gaudiu del dia i de la nit, del canvi. Gaudiu de la
metamorfosi perquè també hi ha d'haver orugues perquè hi hagi
papallones; gaudiu del plaer i de no tenir-lo i de desitjar-lo.
Gaudiu que l'escriptura sigui inestable i que jo ja acabi l'article.
Gaudiu del sexe i de que sigui finit. Gaudiu d'un gelat. Gaudiu
d'enfadar-vos i poder-vos reconciliar. Gaudiu de gaudir i gaudiu de
no gaudir.
I gaudiu especialment, entre
moltíssimes altres coses, que el dilema entre estable i efímer no
tengui solució clara... ... o és potser que tanmateix:
l'estabilitat és inestable,
i l'inestabilitat, estable.
Miquel Perelló Massutí
